Leapfrogging : De Reus, París, Londres a Badajoz, Mérida, Sao Paulo?

L’altre dia vaig estar parlant amb membres d’Iniciativa Joven (http://www.iniciativajoven.org/), un projecte de l’entorn personal del president Rodríguez Ibarra, Junta de Extremadura. Em van obrir els ulls a la forma que tenim de pensar la innovació a Catalunya. El que m’ha interessat és com enfronten el seu futur en la societat del coneixement. Bàsicament, sense complexos. M’explico ràpid. (1)De millora a salt Extremadura no pot partir d’una base industrial per progressar cap a la societat del coneixement. Ha de saltar-hi, fer “leapfrogging”, com estan fent països endarrerits (com els de l’Est europeu i el seu espectacular ascens dins els rànquings d’innovació europeus). En conseqüència, els extremenys qüestionen els marcs d’innovació habituals i plantegen les estratègies de forma radical, no incremental. A Catalunya tenim moltes rèmores que afecten a la nostra capacitat de definir el problema i la solució. Rèmores de conceptualització, mentals, que ens venen de la tradició industrial. Per exemple, pensar que la innovació no és possible sense una R+D forta. Podem afegir-hi els compromissos adquirits amb certs sectors que ja no tenen massa futur. Per contra, tenim molts actius que podríem fer saltar si ens treíessim les ulleres conceptuals que portem. (2) D’estructures a gent A Extremadura l’aposta més directa és pels joves i per fer crèixer en ells l’esperit creatiu, innovador i emprenedor. L’aposta per l’educació és clara. Per exemple, en nous models d’educació basats en un ús integrat i intel.ligent de la tecnologia a l’aula. Això em recorda a Irlanda i la seva doble tasca d’innovació en infrastructures TIC per l’educació i la innovació i el seu programa de facilitació de l’accés a l’educació per tothom. A Catalunya, tenim una oportunitat si som capaços d’integrar l’estratègies d’educació amb les d’innovació. (3) De gent a ment A Extremadura els interessa el “capital mental” de la regió i no tenen por de quedar-s’hi curts, donat el treball previ en educació. Com saben que no bastiran centres d’investigació potents en un temps curt, acceleren promovent les formes d’innovació que no depenguin massa de la R+D bàsica. És molt interessant estudiar com articulen xarxes i clústers no pas amb indústries afins pel sector en què estan sinó per la proximitat dels coneixements que usen. Al voltant del “Cerdo Ibérico” hi podeu trobar des de millora genètica a exotransplantaments. A Catalunya podríem repensar-nos els famosos clústers en termes de coneixement: segur que crearíem sinergies força més potents que a partir de les proximitats sectorials actuals. Hi ha base de sobres!. (4) De coneixement a imaginació De tot allò que pot aportar la ment, el que més interessa als extremenys és la imaginació i la creativitat docns dóna lloc a combinacions estranyes i originals. Així, els projectes de reaprofitament de biomassa forestal que impliquen inserció de dones en el món del treball, cura del medi ambient, generació de nous combustibles alternatius i creació de nou coneixement en sostenibilitat. Es promou la intersecció i es deixa a l’entrexoc creatiu l’aparició de noves possibilitats. Es confia en la capacitat dels emprenedors per intertraduir-se idees i s’admet d’entrada que la creativitat i la innovació amb èxit de negoci és un procés massa caòtic com per pretendre planificar-lo i controlar-lo. Amb el capital intel.lectual i creatiu que tenim a Catalunya un empenteta envers el caos i lluny de la cotilla de la planificació per part de l’Administració estaria bé. També que assumíssin el risc de la creativitat. (5) “Perifèric” no vol dir” local” A Extremadura prenen com a avantatge el fet de ser perifèrics dins d’Espanya i d’Europa. Què vol dir això? Doncs que el centre els interessa relativament poc i que per a ells el món … és el món. És a dir, busquen el coneixement que no tenen allà on fa falta i les persones que no tenen allà on fa falta. No a partir dels “nostres” o els “companys de partit”. Si no recordo malament, la directora de FUNDECYT, l’organisme de promoció de ciència i tecnologia que articula els clústers de coneixement a Extremadura, és holandesa. Algunes de les iniciatives de desenvolupament rural (TIC+turisme de l’experiència) han atret a emprenedors catalans que han trobat un marc receptiu i s’hi han radicat. D’altra banda, els extremenys es connecten amb d’altres periferies emergents, com Letònia (mireu els indexos d’ús i innovació en TIC d’aquest país ex-soviètic i compareu amb Catalunya, sisplau) en projectes que van des de l’educació a les belles arts en formats digitals. Què no podriem fer aquí, donat la força d’atracció que tenen ciutats com Barcelona entre els professionals de mig món?. També han articulat un “corredor internacional” que passa per Lisboa i acaba en diverses regions brasileires on incuben i desenvolupen les seves empreses. Ja sé què direu. Si sou economistes que “l’estrucutra econòmica d’Extremadura i de Catalunya no són comparables”. Si investigadors universitaris, que sense recerca bàsica no hi ha futur. Si sou enginyers que les infrastructures són crucials. M’és ben bé igual, no estic discutint marcs ni eines de política d’innovació. Estic parlant de paradigmes mentals i vull remarcar com la nostra història ens ha portat a considerar certes categories de pensament com a les úniques amb que podem pensar sobre la innovació i com la inèrcia o l’orgull ens hi instal.lat de forma quasi permanent. És així com ens prohibim de veure possibilitats molt grans que tenim a tocar. Podem ser molt més innovadors … si mirem amb ulls nous. Respecte la necessitat de ser més radicals, innovadors i agossarats quan ens plantegem el futur de Catalunya dins la Societat del Coneixement fora bó considerar, per exemple, que després de 20 anys de treballar el model d’innovació industrial i d’excel.lència en R+D universitària hem aconseguit una sola universitat entre les 500 millors del món i baixar del lloc 52 al 82 a l’indicador d’innovació de les regions europees entre el 2003 i el 2006. Canviem d’estratègia i fem “leapfrogging”?. Ramon Sangüesa Soci del Cercle i ex-vocal de la junta Directiva del Cercle Referències: – Bona part de les hipòtesis de treball d’Iniciativa Joven les podeu trobar a l’intervenció d’Ibarra al Club Siglo XXI apadrinat per Ana Patricia Botín (http://www.psoebadajoz.org/descargas/audio/SigloXXI1.mp3 i http://www.psoebadajoz.org/descargas/audio/SigloXXI2.mp3) i al seu discurs al Parlament extremeny sobre la “Sociedad de la Imaginación” (el podeu trobar aquí: http://www.asambleaex.es/). Feu l’esforç d’obviar les seves referències als terribles nacionalismes perifèrics i hi trobareu una perspectiva interessant sobre què és la innovació per la societat del coneixement i quines polítiques hi menen. – Per una referència crítica de l’operació de Iniciativa Joven i com queda llastrada pel seu origen en l’Administració podeu veure: http://gabinete.extreblog.com/200603213729_Ibarra-y-el-Gabinete-de-Iniciativa-Joven-sueos-rotos.html – Per comparar indexos d’innovació de Catalunya sota la perspectiva dels experts europeus compareu el Regional Innovation Scoreboard del 2003 amb el del 2006. Els trobareu aquí: http://trendchart.cordis.lu/scoreboards/scoreboard2006/scoreboard_papers.cfm