Article que analitza les característiques que fan diferencials els sistemes automàtics. Les quals resideixen en dotar-los d’inteligència artificial, és a dir, poder afrontar situacions complexes que no han estat predeterminades, fent-ho a nivell individual o en cooperació robòtica.
l’Anaís Garrell Zulueta té 23 anys, és socia del Cercle per al Coneixement Barcelona Breakfast des de 2002; llicenciada en Matemàtiques per la U.B., membre del IRI on cursa els estudis de doctorat, el seu article “la robòtica clau pel futur” publicat a la web del Cercle el 16 de novembre del 2007, amb quasi 14.500 lectures és el més llegit de tots els articles i posicionaments que el Cercle ha publicat. Per aquest motiu parlem amb ella en aquest mes d’agost en el campus de la UPC, i a les portes del I.R.I (Institut de Robòtica Industrial).
Les llargues i diverses arrels de la robòtica han permès que l’últim quart del segle XX tingués un impuls significatiu gràcies als avenços en la microelectrònica, la computació, els llenguatges avançats de programació, les telecomunicacions i els rigorosos estudis teòrics iniciats als anys 60 per centres de recerca com el Massachusetts Institute of Tecnology (MIT), o el Stanford Research Institute (SRI). Un bon exemple del progrés de la robòtica es el projecte URUS (Ubiquitous Networking Robotics in Urban Settings) dirigit des de Barcelona per l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)., (accés al IRI).
El ràpid desenvolupament de la robòtica obra noves oportunitats i fa possible que la construcció de la maquina robòtica perfecta sigui una realitat propera, gràcies a què milers de científics i tecnòlegs de tot el món dediquen el seus esforços a la recerca en aquest camp. Sens dubte el segle XXI serà per la robòtica, el que el segle XX va ser per a la telefonia mòbil o personal. En aquest camp Catalunya i Espanya disposen de nombroses possibilitats ja que és el tercer país europeu que més recerca desenvolupa en robòtica al disposar de més de 40 grups de recerca.