Author: Antoni Garrell Guiu

Fa menys d’una hora que he rebut la trucada en la que em notificaven la mort de l’Antoni Farrés, un persona sens dubte clau en l’historia de Sabadell i de Catalunya dels darrers 30 anys. Una afirmació que faig des de l’anàlisi històric arrelat quant seguia per la premsa amb atenció i admiració la transformació dels barris de Sabadell que ell impulsà des del precís moment (19 d’abril de 1979) que assolí el govern democràtic de la ciutat.
.
13 de febrer de 2009

El que entenem com comerç internacional, es va forjar en els segles XVII i XVIII amb la finalitat d’augmentar la riquesa dels països mitjançant la venda els seus productes en els mercats globals. Tenir un país exportador és tenir capacitat de generar llocs de treball, ja que hi ha una relació directa entre increment del volum d’exportació i llocs de treball generats. Una capacitat exportadora que requereix d’empreses amb productes diferencials de qualitat, equips humans amb capacitat d’interacció internacional, i voluntat d’innovació.

L’octubre ens deixà amb 192.658 persones més sense feina, amb el que els aturats sobrepassen els 2,8 milions. Cal dons preservar l’ocupació, minimitzar el creixement de l’atur, facilitant l’accés als recursos de les empreses. Conseqüentment, en l’actual situació del sistema financer, caldria actuar permetent l’ajornament del pagament dels impostes; disminuir les quotes de la seguretat social; implementar la devolució mensual de l’IVA; permetre incrementar les deduccions per inversió potenciar i ampliar les línies de finançament de l’ICO i la seva finalitat, ….., tot disminuint l’Administració, els terminis de pagament dels serveis rebuts, i facilitant i fomentar la cooperació interempresarial.

Avui s’inicia a Washington la cimera del G20 més Espanya, Països Baixos, i la República Txeca, amb l’objectiu de coordinar politiques per frenar la greu crisi econòmica global i posar les bases per a la reforma del sistema financer internacional. Una reunió que en alguns indrets s’assimila a la conferencia celebrada al juliol de 1944 a Bretton Woods on s’establiren les regles relatives a les relacions comercials i financeres entre els països capdavanters del mon.

Si bé no cal esperar grans acords, el que és un fet, és que en les ultimes setmanes la cooperació i la sincronia en les actuacions ha permès enfocar la solució a la greu situació financera, i que els governants han manifestat la voluntat de seguir treballant conjuntament, coordinant politiques per permetre un major supervisió dels agents econòmics, fugint de la hiperregulació inmobilitzadora, i que cal retornar la confiança tot aprofundit en la interrelació i els intercanvis comercials en la línia iniciada en la Ronda de Doha.

La crisis financera mundial ha evidenciat la seva magnitud al llarg d’aqueta setmana, sols la coordinada acció dels bancs centrals ha pogut frenar el fantasma del col•lapse. Una setmana plena de males noticies que ens omplen de neguit i fan créixer la immobilitat de les persones, tots tindríem que fer un esforç per saber reconèixer les dificultats, però no hauríem d’oblidar les bones noticies, aquelles que ens permeten mirar amb confiança el futur, i que malauradament passen desapercebudes.