Poden les universitats donar suport a l´activitat emprenedora? Algunes orientacions
|

Poden les universitats donar suport a l´activitat emprenedora? Algunes orientacions

Les universitats, des dels darrers temps, han anat aplicant programes promotors de l’activitat emprenedora. Tot i la breu experiència d’aquests, en David Rodríguez, economista, consultor i director associat del MBA de l’IDEC; reflexiona sobre les condicions necessàries per a una bona efectivitat d’aquests: transversalitat, coneixement del mercat, visió a llarg termini, aprenentatge actiu i evitar la cultura de la subvenció.

LES INDÚSTRIES CULTURALS, MOTOR DE CANVI DE L´ECONOMIA DEL CONEIXEMENT
|

LES INDÚSTRIES CULTURALS, MOTOR DE CANVI DE L´ECONOMIA DEL CONEIXEMENT

A la darrera Diada de Sant Jordi vaig tenir l’oportunitat que em
dediquéssim uns quants llibres. Aquest any es donava la circumstància que
dos coneguts presentaven el seu primer llibre en societat. El primer d’ells
l’havia publicat arran d’haver guanyat un concurs literari força conegut de
les comarques gironines. La premsa se’n va fer ressò en el seu dia entre
altres coses pel fet que el guanyador era empresari de professió, quelcom
no massa habitual entre el gremi literari.

SOBRADAMENT PREPARATS, ESCASSAMENT QUALIFICATS
|

SOBRADAMENT PREPARATS, ESCASSAMENT QUALIFICATS

Al darrer número de la Perspectiva Econòmica de Catalunya, històrica publicació de conjuntura econòmica realitzada per la Cambra de Comerç de Barcelona, es va incloure un monogràfic destinat a estudiar les necessitats formatives de la població ocupada a Catalunya a mig termini, agafant l’any 2015 com a data horitzó. Es tracta d’un exercici interessant, ja que han estat escassos, per no dir pràcticament nuls, els estudis que hagin intentat fer prospectiva en aquest tema, malgrat el debat que la formació i la seva (in)adequació amb el mercat laboral genera en l’opinió pública.

CONSTRUMAT, COM A LA CONSTRUCCIÓ TAMBÉ ES POT INNOVAR
|

CONSTRUMAT, COM A LA CONSTRUCCIÓ TAMBÉ ES POT INNOVAR

A finals d’abril s’ha celebrat una nova edició de la fira Construmat. Atès el seu caràcter biennal, es tracta de la primera edició celebrada després de l’esclat de la crisi financera i el final del boom immobiliari. Les previsions ja apuntaven a una important caiguda de participació, tant d’expositors com de visitants. De fet, l’organització ja havia previst aquesta contingència i havia decidit concentrar tota la fira al recinte del Polígon Pedrosa, una cosa que hauria estat impensable tan sols fa un parell d’edicions. Efectivament els pronòstics s’han acomplert, i tot i que la participació final ha estat lleugerament superior a la prevista, 153.000 visitants, aquesta ha estat pràcticament la meitat de la del 2007. L’ambient, dins i fora de l’exposició, tampoc convidava a massa alegries.

Una altra banca és possible
|

Una altra banca és possible

Article escrit per David Rodríguez i publicat a Economing

El sorteig de Nadal cada any deixa postals irrepetibles. La d’aquest any, però, posa de manifest algunes de les mancances de la política comercial de les entitats financeres, i més concretament la discrecionalitat en el cobrament de comissions. Un dels agraciats amb la Grossa mostra la seva llibreta d’estalvis amb els 300.000 euros acabats d’ingressar. Però a la llibreta es mostra com els 70 euros inicials van quedar gairebé en res a causa de comissions de manteniment i diverses.