Josep Maria Vilà reflexiona sobre l’ètica empresarial com a element clau de les empreses del s.XXI ja que configura les bases per a l’eficàcia i la sostenibilitat en un entorn complex i incert que requereix flexibilitat i relacions basades en la confiança.
En Josep Maria Vilà repassa l’evolució del sistema tecnològic TI i del seu ús social per analitzar el futur d’aquest.
L’Economia dels Serveis és el nou paradigma pel desenvolupament global. Actualment representa prop del 60% del PIB mundial i, com veurem, és el segment de l’economia que utilitza més intensament les TIC.
Podem tenir una indústria competitiva? Tenim esperit de superació, optimisme malgrat tot, ho sabrem fer? D’aquests temes en parlarem a partir d’algunes situacions impactants. Són molt més que anècdotes, que pensem que reforcen la idea que tenim de revisar el sistema de valors en el que vivim. Però per sobre de tot és una defensa de la necessitat de tenir indústria, en el sentit més ampli de la paraula, que generi beneficis i, sobretot, que pagui impostos, que reverteixi en la creació d’altres empreses de productes i serveis, que pagui sous, que fomenti la recerca, etc.
Tots els nois i noies han de donar resposta a aquesta pregunta en algun moment de la seva vida: què vull ser quan sigui gran? Si no ho fan, algú ho farà per ells: el pare o la mare, l’amic del moment o el pur atzar que porta segons bufa el vent.
El mateix passa als països com Catalunya.
El conocimiento es el factor de trabajo más importante en la sociedad del siglo XXI y las empresas enfocan su crecimiento humano a través de profesionales capaces de llevar a cabo el desarrollo de sus actividades económicas. Houston, tenemos un problema: ¿dónde está el talento técnico de nuestro país? Article escrit per Josep Maria Vilà i publicat al diari Expansión el desembre del 2008.