L’empara d’un suposat anonimat a les xarxes pot fer més evident la utilització d’aquestes per a males pràctiques difícilment punibles. Però segons Joan Brunet, periodista, “no calen codis ètics específics, sinó educar en la llibertat i en el respecte envers els altres per garantir comportaments ajustats en l’ètica”.
Publicat el 27 d’octubre de 2010 a la publicació digital Tecnonews
Las universidades, en especial las públicas, se deben a la sociedad que las acoge, puesto que es esta sociedad la que las hace posibles. Si ello es así, lógico es que entre los diversos cometidos de la universidad, en lugar preferente figure la rendición de resultados. Y cuando nos referimos a rendición de resultados no pensamos en una rendición de carácter estrictamente económica. Estamos pensando en rendir cuentas con relación a todas las actividades académicas: las docentes, las investigadoras y las de valorización de la investigación que a su vez generan conocimiento, desarrollo y progreso económico y social.
El curs acadèmic 2010-2011 que acabem d’estrenar ha establert una fita decisiva en el camí de la consolidació de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) també a casa nostra. Aquest serà el primer curs acadèmic en el qual la totalitat d’estudis que s’imparteixen a les universitats catalanes i espanyoles estan adaptats als requeriments que l’EEES estableix.
No. Pel què sembla no en va tenir prou el secretari general de CDC, Felip Puig, amb el rebombori que va desencadenar fa ara una setmana, quan dilluns es refermava –encara que en unes altres paraules– en les seves crítiques a Montilla pel seu “baix nivell” de català.
Reflexió d’en Joan Brunet en la que fa una diagnosi de l’estat de paràl·lisi i aturament en el que es troba Catalunya, massa anclada en records del passat i sense l’empenta e iniciatives necessàries per tirar endavant i equiparar-se al nivell europeu.
La formació de qualsevol govern, ja sigui d’àmbit nacional o estatal, comporta, que tothom hi acabi dient la seva, en funció del punt d’observació que cadascú tingui. Si aquest és proper a les posicions del govern, les crítiques cap el nou executiu seran mínimes o pràcticament inexistents. Per contra, si l’observador es troba més alineat amb l’oposició, les possibles qualitats del nou executiu passaran inadvertides i no tindran cap importància. En qualsevol cas, el què seran pros per a uns poden ser contres per als altres i a l’inrevés.
De sequeres n’hi ha de molta mena. D’aigua sobretot. Però també n’hi ha d’altra mena com, per exemple, la sequera d’idees. D’una i altra sequeres –d’aigua i d’idees– n’estem massa ben servits aquests dies.
Una qüestió tan delicada com ho és l’educació obligatòria s’està situant al bell mig del debat en ocasió de la comtessa electoral que tindrà el seu desenllaç el proper diumenge dia 9 de març amb la sentència de la ciutadania davant les urnes.
Reflexió sobre la limitació de velocitat, una de les més de 70 mesures aprovades pel Govern de la Generalitat per lluitar contra l’emissió de gasos contaminants, i que a la vegada més controvèrsia ha suscitat. Joan Brunet ens ho relaciona amb la cultura del “no” imperant a les nostres societats d’avui en dia…