Author: Salvador Estapé Triay

El ritme vertiginós d’avenç tecnològic està destruint els límits de l’aula. A més, l’aprenentatge online està guanyant una sòlida posició a les universitats d’arreu del món. Segons un informe de la revista The Economist sobre tecnologia i educació superior publicat el 2008, més de dos terços dels enquestats del món acadèmic deien que les seves institucions oferien cursos online. Molts d’ells, especialment els que tenen un mandat de servei públic, consideraven la possibilitat de l’aprenentatge online clau per avançar en la seva missió, situant l’educació superior a l’abast de les persones que d’altra manera no podrien accedir-hi.

S’ha publicat recentment un article d’opinió en el New York Times sobre la fi de la universitat tal com la coneixem fins avui que m’ha semblat prou interessant com per ressenyar-lo. El seu autor és Mark C. Taylor, de la Universitat de Columbia, i comença amb la contundent frase: “l’educació de postgrau és el Detroit de l’ensenyament superior”. Afirma Taylor que la majoria dels programes de postgrau de les universitats americanes fabriquen un producte per al qual no existeix mercat (candidats per a llocs docents que no existeixen) i desenvolupen capacitats per a les quals no hi ha gairebé demanda (en subdisciplines d’investigació dins de subdisciplines i publicacions en revistes que només llegeixen alguns col•legues d’idees afins).

Anàlisi dels casos de Finlàndia i Irlanda com a models de països que han sabut dirigir les seves economies cap al desenvolupament de productes i serveis intensius en coneixement, enfocats principalment als mercats internacionals.