Articles

S’ha publicat recentment un article d’opinió en el New York Times sobre la fi de la universitat tal com la coneixem fins avui que m’ha semblat prou interessant com per ressenyar-lo. El seu autor és Mark C. Taylor, de la Universitat de Columbia, i comença amb la contundent frase: “l’educació de postgrau és el Detroit de l’ensenyament superior”. Afirma Taylor que la majoria dels programes de postgrau de les universitats americanes fabriquen un producte per al qual no existeix mercat (candidats per a llocs docents que no existeixen) i desenvolupen capacitats per a les quals no hi ha gairebé demanda (en subdisciplines d’investigació dins de subdisciplines i publicacions en revistes que només llegeixen alguns col•legues d’idees afins).

A finals d’abril s’ha celebrat una nova edició de la fira Construmat. Atès el seu caràcter biennal, es tracta de la primera edició celebrada després de l’esclat de la crisi financera i el final del boom immobiliari. Les previsions ja apuntaven a una important caiguda de participació, tant d’expositors com de visitants. De fet, l’organització ja havia previst aquesta contingència i havia decidit concentrar tota la fira al recinte del Polígon Pedrosa, una cosa que hauria estat impensable tan sols fa un parell d’edicions. Efectivament els pronòstics s’han acomplert, i tot i que la participació final ha estat lleugerament superior a la prevista, 153.000 visitants, aquesta ha estat pràcticament la meitat de la del 2007. L’ambient, dins i fora de l’exposició, tampoc convidava a massa alegries.

Article que analitza les característiques que fan diferencials els sistemes automàtics. Les quals resideixen en dotar-los d’inteligència artificial, és a dir, poder afrontar situacions complexes que no han estat predeterminades, fent-ho a nivell individual o en cooperació robòtica.

Avui dia estan superats els canvis de paradigmes i formes de treball que comportaren les TIC’s quant al procés i emmagatzematge de la informació, que permeteren canviar els models d’organització, producció i presa de decisions, o la forma de relacionar-nos i posicionar-nos, també els relatius al seu poder transformador de l’economia i l’equilibri mundial. Parlar encara de noves tecnologies és no haver assumits aquests canvis. El repte ara és el binomi capacitat empresarial – oportunitat, que exigeix de models organitzatius àgils, i d’equips humans amb les capacitats requisits, ja que és tracta de fer allò requerit avui, no el que s’ha sabut fer bé fins avui.

Com és ben conegut, l’atur estructural es deu a la desaparició de les ocupacions que requereixen mà d’obra poc qualificada, que són progressivament substituïdes per d’altres que requereixen un grau de formació més elevat. Al mateix temps, la mà d’obra que s’allibera d’uns sectors difícilment pot incorporar-se a d’altres de nova creació ja que aquests requereixen un grau de formació superior. A tot això cal afegir que moltes empreses, per ser més competitives en els mercats internacionals, estan obligades a
augmentar la seva productivitat, ja que d’altra manera haurien de tancar o deslocalitzar a països on el cost de la mà d’obra fos més baix, sempre que aquesta reducció de despeses compensés la inversió necessària per a la deslocalització.
Trobareu l’article original com a document adjunt.

Fa menys d’una hora que he rebut la trucada en la que em notificaven la mort de l’Antoni Farrés, un persona sens dubte clau en l’historia de Sabadell i de Catalunya dels darrers 30 anys. Una afirmació que faig des de l’anàlisi històric arrelat quant seguia per la premsa amb atenció i admiració la transformació dels barris de Sabadell que ell impulsà des del precís moment (19 d’abril de 1979) que assolí el govern democràtic de la ciutat.
.
13 de febrer de 2009

Al llarg de la meva vida professional a empreses internacionals i nacionals de diversos sectors he vist malgastar milions de diners en tecnologia informàtica que aportaven poc o cap Valor al Negoci i he vist deixar passar molts mesos, fins i tot anys, abans de prendre una decisió que n’aportés Valor.

La percepció avui dia de molts Directors Generals és que gasten molt en informàtica pels resultats que sembla que s’obtenen. Em demanen si gastar 4,000 euros per any i empleat és excessiu o si 12,000 euros és una xifra de despesa massa exagerada. La meva resposta no pot ser una altra que “Depèn”.

Article escrit per David Rodríguez i publicat a Economing

El sorteig de Nadal cada any deixa postals irrepetibles. La d’aquest any, però, posa de manifest algunes de les mancances de la política comercial de les entitats financeres, i més concretament la discrecionalitat en el cobrament de comissions. Un dels agraciats amb la Grossa mostra la seva llibreta d’estalvis amb els 300.000 euros acabats d’ingressar. Però a la llibreta es mostra com els 70 euros inicials van quedar gairebé en res a causa de comissions de manteniment i diverses.

Fa uns mesos va esclatar als Estats Units la “crisi de les hipoteques d’alt risc”, la qual ha desencadenat en la pitjor crisi econòmica mundial viscuda en els darrers 80 anys. Una de les causes és l’elevat grau d’asimetria d’informació que existeix en els mercats financers.

El que entenem com comerç internacional, es va forjar en els segles XVII i XVIII amb la finalitat d’augmentar la riquesa dels països mitjançant la venda els seus productes en els mercats globals. Tenir un país exportador és tenir capacitat de generar llocs de treball, ja que hi ha una relació directa entre increment del volum d’exportació i llocs de treball generats. Una capacitat exportadora que requereix d’empreses amb productes diferencials de qualitat, equips humans amb capacitat d’interacció internacional, i voluntat d’innovació.