Reflexió sobre el resultat del referèndum i el que implica el Sí a l’Estatut. Un Estatut que garantirà la possibilitat d’augmentar els recursos, però no de manera “automàtica”. Caldrà treballar – i força – perquè ho faci, a més, de manera “suficient”. Suficient per a compensar el dèficit d’inversió acumulat i per a incrementar la inversió de l’Estat a Catalunya d’una manera sostinguda en el temps i d’acord amb el pes econòmic d’aquesta en el conjunt d’Espanya.
Després de 2 anys de treballs els ciutadans de Catalunya hem exercit el dret de vot i hem aprovat el nou estatut amb un 74% de vots favorables. És cert que la participació frega sols el 50% i que sols 1 de cada 3 dels ciutadans s’hauran pronunciat a favor, però en democràcia no hi ha altra legitimitat que la que surt de les urnes i el resultat no pot ésser deslegitimitzat. Un Estatut que dóna al govern de Catalunya més recursos i més competències que cal que siguin utilitzades amb visió de futur i no sols amb voluntat de preservar el present.
Reflexió sobre la necessitat d’innovar-se per part de les empreses per fer front al creixent procés d’internacionalització. En aquest sentit, les pimes requereixen disposar d’un processament de dades funcional i eficient que permeti transmetre i processar la informació a l’instant.
Reflexió sobre la relació actual entre cultura, inversió, empresa, govern i organització quan parlem sobre la nostra capacitat de visió de futur en R+D. En el cas de l’organització, encara tenim molt a fer en el nostre país.
EL mètode educatiu, aplicat a Espanya, no assumeix la importància de la disciplina científica i el valor de les matèries humanístiques; no incorpora plenament la dualitat simbiòtica que requereix el procés d’aprenentatge: formar en actituds i aptituds; tampoc inculca els valors de l’esforç, la perseverança, el rigor, el treball en equip i el compromís. Amaga sovint que l’estat del benestar es sustenta perquè condemnem a la misèria a milions de ciutadans del planeta a viure en la pobresa i la desesperança, oblida la diferència entre empatizar i simpatitzar, practica la relaxació en els valores que sustenten la fortalesa en els raonaments i les decisions, sense entendre que la tolerància i la acceptació de les diverses cultures i opinions sols és possible amb una solida formació, i adquirint la capacitat d’observar, analitzar i raonar
Reflexió sobre la necessitat de que la Unió Europea avanci vers una major integració econòmica i estratègicab. Ara és el moment adient per buscar la competitivitat a través de la millora de la qualitat i la innovació en els seus productes, aprofitant la bona qualificació i capacitats dels professionals europeus.
El dia 17 de maig es celebra el dia d’Internet, de les Telecomunicacions i de la Sociedad de la Informació; una celebració d’abast planetari i que reafirma novament la globalitat del fenomen i la importància cabdal que té, no sols en l’àmbit econòmic i científic, sinó també en les relacions socials i el hàbits de molts joves. ….
La celebració del dia mundial d’Internet hauria d’ésser un motiu de reflexió per emprendre iniciatives capaces de trencar la tendència d’allunyar-nos de l’objectiu, d’extreure el màxim partit de la tecnologia, per avançar en productivitat i competitivitat ……….
Reflexió sobre la importància i valor de la creació d’una Tecnoregió i un Centre Tecnològic de les TIC a Catalunya, com a bases per començar a plantejar mesures legislatives que disminueixin el risc de les inversions en empreses del sector TIC, i com a motor d’impuls al capital privat per a que inverteixi en quantitats i temps adequats per generar ocupació d’alt valor afegit de manera significativa.
Reflexió sobre els nous escenaris i reptes que planteja el segle XXI a les democràcies ocidentals assentades amb un ampli Estat del Benestar. Comparació amb França, el país capdavanter en el model de societat actual, que ara s’afronta als desafiaments de la globalització que a nosaltres ens afectaran una dècada després.
Milions de persones cercant la seva ‘mitja taronja’ a internet. Milions d’usuaris dels portals de contactes. Milions d’euros de beneficis d’aquestes empreses. Milions de lectures a un petit enrenou mediàtic que sembla tenir com a fi últim legitimar-se a si mateix o, el que és el mateix, normalitzar pel camí del titular massiu, una pràctica que, es cert, no hauria de tenir res d’estrany. Però tant milió m’inquieta una mica, així que he volgut posar en ordre algunes d’aquestes inquietuds, a veure si hi trobo una línia argumental…