Articles

En Xavier Castillo, al llarg del seu article, emfatitza en la necessitat d’industrialitzar la innovació, entenent aquesta com la bona gestió del talent. Per fer-ho, cal una bona oferta d’aplicacions i serveis, unes xarxes de telecomunicació competitives i una elevada capacitat de dissenyar i produir dispositius electrònics adaptats a les necessitats de cada sector econòmic. En definitiva, l’eficiència innovadora requereix de les ETIC i de tot el seu potencial i, per tant, és necessària la col•laboració del Sector Públic i Privat per poder-les desenvolupar.

Vagi per davant una opinió personal, potser agosarada. En l’estat del benestar europeu, que esperem que pugui ser algun dia estàndard mundial, crec que l’educació de qualitat ha de ser el més universal dels drets civils, més universal que altres drets de primer nivell com la salut, la vivenda o el treball. De fet, sols hi veig més importants els drets a la integritat física i jurídica de la persona, és a dir a la vida, la llibertat, la seguretat, a la personalitat jurídica i a la nacionalitat.

El ritme vertiginós d’avenç tecnològic està destruint els límits de l’aula. A més, l’aprenentatge online està guanyant una sòlida posició a les universitats d’arreu del món. Segons un informe de la revista The Economist sobre tecnologia i educació superior publicat el 2008, més de dos terços dels enquestats del món acadèmic deien que les seves institucions oferien cursos online. Molts d’ells, especialment els que tenen un mandat de servei públic, consideraven la possibilitat de l’aprenentatge online clau per avançar en la seva missió, situant l’educació superior a l’abast de les persones que d’altra manera no podrien accedir-hi.

Tots els àmbits de la Societat i Sectors de l’Economia s’han vist profundament alterats per les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC). Però, en aquells que tenen per producte de base un bé inmaterial, intangible, l’impacte de les TIC és integral. És el cas dels Mitjans de Comunicació, els Media.

Article original adjunt en PDF.

El turisme representa una de les activitats amb més repercussió en les economies mundials i amb un gran impacte sobre la societat en general, fet que deriva en l’ús intensiu de la informació, provocant que les tecnologies que treballen amb ella esdevinguin de vital importància per a la consecució dels objectius. La informació és un element fonamental en la indústria turística, un dels seus actius més importants al voltant de la qual s’articulen les estratègies i sobre la que una organització pot fonamentar el seu èxit. El factor clau està en la capacitat de gestionar correctament la informació en tot el seu cicle de vida. Si a la informació li afegim la dimensió de la comunicació, llavors les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) poden fer una important aportació en la cadena de valor del producte o servei turístic, afavorint la competitivitat del sector.

Article original adjunt en PDF.

L’Economia dels Serveis és el nou paradigma pel desenvolupament global. Actualment representa prop del 60% del PIB mundial i, com veurem, és el segment de l’economia que utilitza més intensament les TIC.

Tots coincidim avui que necessitem una administració pública competitiva, defensant la necessitat de la mateixa, amb un rol clau en les nostres societats occidentals, però exigint, per això, la seva plena competitivitat, professionalitat, transparència i responsabilitat. Com podem aconseguir aquesta administració pública, aquesta gestió pública? Per què tenim la sensació que no tenim una Administració a l’altura ?

En mi opinión la mejor definición de tecnología es la de Peter Drucker que dice que es el cómo hacemos las cosas (productos o servicios). Incluye la persona, sus conocimientos, las herramientas y la capacidad de utilizarlas. Los valores competitivos de las Operaciones son entre otros la velocidad, la flexibilidad, la confiabilidad, la calidad y los costes, o sea los de siempre pero su complejidad, la velocidad de análisis requerido, el tiempo mínimo de respuesta,… hacen imprescindible el uso de la TIC a través de las personas conocedoras de esta herramienta y del proceso.

Els diferents sectors econòmics de la societat han esdevingut progressivament més competents a mesura que han anat incorporant en la seva organització tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC). L’anomenada ‘Societat de la Informació’, que a més a més de garantir una major competitivitat en l’àmbit econòmic també incrementa el grau de llibertat de les persones, es fonamenta en les TIC.

En esta época de elecciones en Cataluña, y ante la acumulación de ciertas frustraciones a nivel local y estatal, propongo abrir un debate: hemos de refundar a nuestros representantes a todos los niveles. Si no, iremos de mal en peor – con o sin crisis, con o sin sociedad del conocimiento.