Articles

“En temps de crisi es necessiten directius”

La crisi econòmica no només ha saccejat les institucions financeres i els poders polítics sinó que també ho ha fet amb vehemència a les empreses privades. Davant d’això ha arribat el moment de prendre noves decisions, afrontar amb determinació els moments difícils i vèncer la por al fracàs. És evident que a dia d’avui l’escenari d’actució de les empreses ha canviat respecte fa 3 anys i per això és oportú preguntar-se quins han de ser el punt forts dels directius en temps de crisi. Una qüestió a la que em veig amb la necessitat d’apuntar algunes reflexions.

Tenim a l’abast nombrosos estudis sobre la productivitat, la competitivitat i la innovació en el nostre país i no ens deixen gens bé en comparació amb d’altres països i el més greu és que cada dia anem pitjor. Ho podem trobar per Internet, ho diuen els estudis de La Caixa i recentment alguns diaris n’han parlat. Hi ha diferents motius i els estudiosos en els diuen. Alguns dels factors són mesurables mentre que d’altres no. Un dels que no ho és massa en termes econòmics i del que és difícil parlar és l’absentisme laboral a la indústria que és el que vull abordar avui. És difícil de parlar-ne perquè abordar-lo és tocar temes que es solapen com la qualitat de vida individual i col•lectiva, la vida familiar i l’educació, els drets de les dones, entre d’altres, i que són fàcils per fer demagògia. Però finalment quan parlem de decidir la compra d’un producte mirem el preu un cop percebuda una qualitat equivalent i per tant el que mirem és el cost independentment del seu origen i per tant l’objectiu de les empreses és el de la minimització dels costos, i l’absentisme és un cost

Publicat el 27 d’octubre de 2010 a la publicació digital Tecnonews

Las universidades, en especial las públicas, se deben a la sociedad que las acoge, puesto que es esta sociedad la que las hace posibles. Si ello es así, lógico es que entre los diversos cometidos de la universidad, en lugar preferente figure la rendición de resultados. Y cuando nos referimos a rendición de resultados no pensamos en una rendición de carácter estrictamente económica. Estamos pensando en rendir cuentas con relación a todas las actividades académicas: las docentes, las investigadoras y las de valorización de la investigación que a su vez generan conocimiento, desarrollo y progreso económico y social.

Fa més de mil anys que l’Escolàstica cristiana va identificar i definir les 7 arts liberals a partir de les reflexions dels filòsofs grecs, transitades pel món musulmà.

El curs acadèmic 2010-2011 que acabem d’estrenar ha establert una fita decisiva en el camí de la consolidació de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) també a casa nostra. Aquest serà el primer curs acadèmic en el qual la totalitat d’estudis que s’imparteixen a les universitats catalanes i espanyoles estan adaptats als requeriments que l’EEES estableix.

Aquesta setmana s’inicia un nou curs universitari, s’efectua tenint present la recent publicació dels resultats de diversos processos d’avaluació d’universitats, a nivell planetari, que es concreten en els rànquings associats a cadascun d’ells. El rànquing QS corresponent al 2010, encapçalat per Cambridge, indica que només la Universitat de Barcelona en el lloc 148, vint-i-tres llocs més endavant que al 2009, i la Universitat Autònoma de Barcelona en el 173, escalant 38 llocs respecte l’any anterior, es situen entre les 200 amb més qualitat del planeta, altres 7 universitats catalanes ho fan entre les 500 primeres. Els autors, tot reconeixent que el sistema universitari espanyol ha millorat la seva posició, expliciten que les universitats espanyoles no ocupen el lloc que els pertoca si es considera el pes econòmic i social de l’Estat. El rànquing QS ens posiciona millor que el Shanghai, en el qual cap universitat espanyola es situa entre les 200 millors, un rànquing que evidencia la creixent importància del coneixement a la Xina ja que hi ha 34 universitats xineses entre les 500 millors.

Publicat a El País, 22/09/2010

Serà possible que el debat que estem iniciant sobre la reforma de les pensions es produeixi amb menys partidisme, menys tacticisme i menys demagògia que el de la reforma laboral? Potser és demanar massa, però voldria aportar algunes reflexions al voltant del tema.

Per què no innovem?

Innovar és fer alguna cosa de manera diferent a l’habitual o diferent a l’establerta. La innovació ha de perseguir un procés més eficient, utilitzant menys recursos, sense malgastar ni temps ni energia. Innovar hauria de ser un procés natural, permanent, consubstancial a la condició humana. De fet, ningú qüestiona la necessitat d’innovar, però la realitat és que costa que innovem. A l’hora de la veritat es presenten múltiples dificultats. Per què no innovem? Com resoldre el dilema de la innovació?

Punt de partida

Entre les diverses manifestacions de la incertesa econòmica mundial, la crisi de confiança en l’euro i la crisi de confiança en l’economia espanyola ens han afectat especialment.

Too often a meeting fails due to the cultural differences among the people participating in it