La nostra economia necessita créixer per superar la crisi. Hem de generar recursos financers per enfortir les nostres empreses, el nostre sistema financer i les nostres administracions públiques, les capacitats de finançament de les quals estan en dubte. I el creixement és l’única manera de fer-ho.
Podem tenir una indústria competitiva? Tenim esperit de superació, optimisme malgrat tot, ho sabrem fer? D’aquests temes en parlarem a partir d’algunes situacions impactants. Són molt més que anècdotes, que pensem que reforcen la idea que tenim de revisar el sistema de valors en el que vivim. Però per sobre de tot és una defensa de la necessitat de tenir indústria, en el sentit més ampli de la paraula, que generi beneficis i, sobretot, que pagui impostos, que reverteixi en la creació d’altres empreses de productes i serveis, que pagui sous, que fomenti la recerca, etc.
I.- Antecedents
Des de l’Agenda de Lisboa, el•laborada al Consell Europeu de Lisboa el març del 2000, Europa ha definit una Estratègia de desenvolupament amb la finalitat d’esdevenir l’economia més competitiva del món i gaudir de plena ocupació abans del 2010, que s’ha concretat en diversos plans d’acció, a saber, les iniciatives l’e-Europe 2002, l’e-Europe 2005 i la iniciativa i-2010.
La competitivitat d’un país es pot definir com la capacitat que tenen les seves empreses de generar i mantenir avantatges competitius que les permetin assolir i mantenir bones posicions en un mercat global. La competitivitat depèn, entre d’altres factors, de la capacitat d’innovar, de posar en el mercat nous productes i serveis de qualitat de manera continuada. També depèn de la productivitat, que determinarà el nivell de preus al que els nous productes i serveis es podran introduir al mercat.
En castellà es diu que “el hambre agudiza el ingenio”. Esperem que sigui així en el període actual i per tant que entre tots sapiguem tenir l’enginy, la creativitat, la força i el valor per tirar endavant i superar la situació actual.
A la darrera Diada de Sant Jordi vaig tenir l’oportunitat que em
dediquéssim uns quants llibres. Aquest any es donava la circumstància que
dos coneguts presentaven el seu primer llibre en societat. El primer d’ells
l’havia publicat arran d’haver guanyat un concurs literari força conegut de
les comarques gironines. La premsa se’n va fer ressò en el seu dia entre
altres coses pel fet que el guanyador era empresari de professió, quelcom
no massa habitual entre el gremi literari.
El 19 de maig de 2010 quedarà marcat al calendari com al dia oficial de naixement d’ACC1Ó. En un context econòmic com l’actual, el desplegament efectiu de l’Agència Catalana de suport a l’empresa és més que una notícia d’actualitat. És alhora una prova i una manifestació de la necessitat de posar en marxa polítiques que apostin per l’economia del coneixement, per la internacionalització i per la innovació del teixit empresarial català com a millor manera de superar la situació actual.
Article publicat al Bloc de l’Antoni Garrell el 15 d’abril de 2010
El primer trimestre de l’any ha finalitzat amb una sèrie de notícies que posen més incertesa a l’horitzó i, conseqüentment, incrementen la desconfiança d’aquells que generen llocs de treball i de la població, que veu com la taxa d’atur segueix creixent assolint, ja al mes de febrer, la mitjana del 18% que havia augurat el Govern espanyol en el seu Pla d’Estabilitat per al 2010. Les últimes dades van ser les del Banc d’Espanya que va corregir significativament les previsions del govern, indicant que en el 2010 el PIB es contrauria un 0,4%, pronosticant per a 2011 un creixement d’un 0,8%, un punt menys del que preveu el govern central, i, Consegüentment, s’endarreriria un any més la creació d’ocupació i l’atur arribaria gairebé al 20%.
El passat 16 de març de 2010, la Federal Communications Commission nord-americana (FCC) va entregar al Congrés el National Broadband Plan (NBP), que detalla propostes i accions per connectar els Consumidors i l’Economia d’Estats Units amb les xarxes del segle XXI.
A rel d’aquest acte, en Ramon Palacio, vice president del Cercle, ha escrit algunes reflexions.
Abans que res, vull aclarir que crec en la necessitat de la recerca bàsica. Desitjaria evitar el fet que algú pensi com un Conseller de la Generalitat que quan ens trobàvem em saludava com el “senyor del curt termini”. I també estic convençut que per ser capdavanters en algun camp del coneixement necessitem la recerca bàsica.
La meva reflexió, però, rau en la idea que dediquem majoritàriament els recursos disponibles a la recerca bàsica i el resultat no acaba de funcionar o, per-dir ho en positiu, el resultat és millorable.