Articles

L’entrada de ple a la Societat del Coneixement implica per als professionals, per a les empreses, per a les organitzacions, per a les administracions, per a les persones en general, un nou escenari, nous paradigmes, noves variables i una nova manera d’organitzar-se i de gestionar. Des de la perspectiva dels professionals, com a autònoms, com a gestors d’entitats, d’empreses, d’administracions o com a docents, necessitem adaptar les nostres capacitats per tal de ser plenament competitius en aquest marc.

Al darrer número de la Perspectiva Econòmica de Catalunya, històrica publicació de conjuntura econòmica realitzada per la Cambra de Comerç de Barcelona, es va incloure un monogràfic destinat a estudiar les necessitats formatives de la població ocupada a Catalunya a mig termini, agafant l’any 2015 com a data horitzó. Es tracta d’un exercici interessant, ja que han estat escassos, per no dir pràcticament nuls, els estudis que hagin intentat fer prospectiva en aquest tema, malgrat el debat que la formació i la seva (in)adequació amb el mercat laboral genera en l’opinió pública.

Escrit pel Dr. Enric I. Canela i publicat a l’edició de juliol i agost de Catalunya Empresarial. Article original en castellà que podeu trobar com a document adjunt.
Quan es parla d’economia, una de les coses en les que tothom està d’acord és que sense innovació no hi ha cap possibilitat de competir en un mercat globalitzat. Les empreses del nostre entorn han de donar cada vegada més importància a aspectes relacionats amb l’augment del valor afegit dels seus productes o serveis ja que d’altra manera, a causa dels menors costos de mà d’obra de països d’altres zones, els serà impossible competir en condicions adequades.

Recopilació dels tres articles escirts per l’Alexandre Blasi on ens parla del Saber i el Saber Fer des de tres punts de vista diferents: l’Eficàcia i l’Eficiència, el Coneixement i la Tecnologia.

Definir què és la tecnologia dient que és el com fem els productes o serveis, en el sentit que li dóna en Peter Drucker, hi estic d’acord. Si ens fixem en aquesta definició hi podem veure el saber i el saber fer. També hi podem veure la persona i els recursos que utilitza a través dels seus coneixements i el seu increment continu.

Hi ha una cita de Henry Mintzberg (Managers, Not MBAS) que diu (o que es pot interpretar) que en la mesura que som capaços de pair els nostres èxits i fracassos estem acumulant coneixement. N’hi ha una altra de Confuci que diu més o menys “m’ho van dir i ho vaig oblidar, ho vaig llegir i ho vaig entendre, ho vaig provar i ho vaig aprendre”. No hi ha gaire distància entre aquest aprendre i aquella acumulació de coneixement.

Fa poc vaig tenir una conversa molt interessant amb una amiga, metgessa i professora d’ètica per a professionals de la salut, en la que em va explicar quins eren els fonaments de l’ètica. De sobte, va fer un comentari molt contundent. “Mira”, em va dir, “hi ha actes, decisions, comportaments, que quan els veus o te’ls expliquen penses, home, això no es fa!, això no s’ha de fer!“. És a dir, aquestes decisions, actes i comportaments que ens fan exclamar “això no es fa”, encara que poden ser perfectament legals i morals, són resultat d’un comportament que no és ètic.

Ja fa uns mesos que, sentint o llegint algunes de les mesures que ens proposen per sortir de l’actual crisi econòmica de vegades exclamo espontàniament: “Això no es fa!”.

En l’exercici de la professió hi ha jocs de paraules que m’han cridat l’atenció com en són les del títol d’aquest article. I són molt més que uns jocs de paraules perquè en poc espai permeten una reflexió íntima i profunda de les seves diferències de percepció. No és el mateix el Saber que el Saber Fer com tampoc no ho és l’Eficàcia i l’Eficiència. Però des de l’antiguitat s’ha respectat el saber fer més que el saber i s’ha valorat molt l’eficàcia en el fer per la mesura dels resultats obtinguts.

A casa nostra, a Catalunya, treballem moltes hores però, les utilitzem bé? Sabem utilitzar-les bé? Els diners públics i privats els utilitzem bé? No em refereixo als temes de dubtosa utilització. Em refereixo a si amb els recursos limitats que tenim en traiem el màxim profit. I no penso exclusivament en els diners.

El govern de l’Estat acaba fer públiques les dades de l’escenari macroeconòmic que malauradament no millora, obligant a noves mesures per afrontar les problemàtiques. Un fet que recorda que segueixin pendents les reformes estructurals que ens haurien de permetre sortir enfortits de la crisi, unes reformes que, sense oblidar la prioritat que cal atorgar als dramàtics problemes que origina l’atur, no poden ser sistemàticament demorades, ja que són la base per la vertebració del model econòmic que permetria, creant ocupació, generar la riquesa que garanteix el progrés social i la qualitat de vida.

El conocimiento es el factor de trabajo más importante en la sociedad del siglo XXI y las empresas enfocan su crecimiento humano a través de profesionales capaces de llevar a cabo el desarrollo de sus actividades económicas. Houston, tenemos un problema: ¿dónde está el talento técnico de nuestro país? Article escrit per Josep Maria Vilà i publicat al diari Expansión el desembre del 2008.