L’empresa és el subjecte econòmic de la nostra societat, crea valor econòmic que permet viure amb més qualitat al conjunt social. Però el concepte d’empresa ha evolucionat, i em permeto distingir 4 fases, les quals les posteriors no substitueixen sinó que s’afegeixen a les fases anteriors.
S’ha publicat recentment un article d’opinió en el New York Times sobre la fi de la universitat tal com la coneixem fins avui que m’ha semblat prou interessant com per ressenyar-lo. El seu autor és Mark C. Taylor, de la Universitat de Columbia, i comença amb la contundent frase: “l’educació de postgrau és el Detroit de l’ensenyament superior”. Afirma Taylor que la majoria dels programes de postgrau de les universitats americanes fabriquen un producte per al qual no existeix mercat (candidats per a llocs docents que no existeixen) i desenvolupen capacitats per a les quals no hi ha gairebé demanda (en subdisciplines d’investigació dins de subdisciplines i publicacions en revistes que només llegeixen alguns col•legues d’idees afins).
El 29 d’abril es va celebrar la Reunió de la Permanent a la qual hi van assistir el president Joan Majó, en Ramon Palacio , en Salvador Estapé, l’Enric Homs, la Maria Abellanet, en Joaquim Català i en J.M. Vilà.
El passat 11 d’abril va morir l’associat Francisco de Quinto. Advocat i economista, va ser soci del Despatx Piqué Abogados Asociados i Secretari del Consorci Digital, a més de ser un dels màxims defensors de la firma i la factura electrònica i dels documents electrònics. En Paco va ser una persona molt involucrada en el desenvolupament del Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast i per això volem retre-li homenatge republicant l’article que, en el seu moment, va escriure per als socis i amics del Cercle.
El sector tecnològic després d’una sèrie d’anys d’ininterromput creixement, tant en xifres de facturació com en contractació de personal, torna a estar davant d’una circumstància difícil. Essent “per se” una activitat puixant i amb un desenvolupament assegrat, no podem pensar que està absolutament “blindat” als avatars de la resta de sectors de l’economia. En conseqüència, les receptes que són aplicables a altres activitats ho són també en la nostra.
A finals d’abril s’ha celebrat una nova edició de la fira Construmat. Atès el seu caràcter biennal, es tracta de la primera edició celebrada després de l’esclat de la crisi financera i el final del boom immobiliari. Les previsions ja apuntaven a una important caiguda de participació, tant d’expositors com de visitants. De fet, l’organització ja havia previst aquesta contingència i havia decidit concentrar tota la fira al recinte del Polígon Pedrosa, una cosa que hauria estat impensable tan sols fa un parell d’edicions. Efectivament els pronòstics s’han acomplert, i tot i que la participació final ha estat lleugerament superior a la prevista, 153.000 visitants, aquesta ha estat pràcticament la meitat de la del 2007. L’ambient, dins i fora de l’exposició, tampoc convidava a massa alegries.
Entrevistem en Joan Majó, nou President del Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast. En Joan és enginyer industrial i empresari. Va ser alcalde de Mataró, Ministre d’Indústria i alt càrrec de la Comissió Europea, i ha ocupat i ocupa diversos llocs de responsabilitat en empreses, com per exemple, Olivetti, Nova Icària, La Seda, la Societat Municipal 22@, entre d’altres. Els darrers 4 anys va ser DG de la CCRTV.
Per Enric Canela, ex-president del Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast.
PRO Inno Europe va ser creat per la Direcció General d’Empresa i Indústria de la Comissió Europea, amb la missió de convertir-se en el centre de coordinació per a l’anàlisi de les polítiques d’innovació, l’aprenentatge i el desenvolupament europeu, i per tal de contribuir en el desenvolupament de noves i millors polítiques d’innovació a Europa. L’informe és molt dens i hauria de ser discutit per experts en la matèria. Jo només comentaré algunes idees sobre les quals se’n podria aprofundir molt.
Els interessats en llegir l’article original el poden trobar com a document adjunt.
Article que analitza les característiques que fan diferencials els sistemes automàtics. Les quals resideixen en dotar-los d’inteligència artificial, és a dir, poder afrontar situacions complexes que no han estat predeterminades, fent-ho a nivell individual o en cooperació robòtica.
Avui dia estan superats els canvis de paradigmes i formes de treball que comportaren les TIC’s quant al procés i emmagatzematge de la informació, que permeteren canviar els models d’organització, producció i presa de decisions, o la forma de relacionar-nos i posicionar-nos, també els relatius al seu poder transformador de l’economia i l’equilibri mundial. Parlar encara de noves tecnologies és no haver assumits aquests canvis. El repte ara és el binomi capacitat empresarial – oportunitat, que exigeix de models organitzatius àgils, i d’equips humans amb les capacitats requisits, ja que és tracta de fer allò requerit avui, no el que s’ha sabut fer bé fins avui.