Posicionaments

Es conegut que un dels problemes de l’economia espanyola, i que si be ha estat reconegut no s’ha posat solució, es la pèrdua sistemàtica de productivitat respecte els països amb qui competim, som un dels països de la Unió que més hores treballem però ocupem les darreres posicions quant a rendiment d’aquest temps, algunes dades indiquen que de cada 8 hores de treball sols 5 son imputables a producció real. Millorar la productivitat vol dir fer més amb menys, i esta estretament lligada a l’ús eficient i eficaç de les capacitats productives i als coneixements i les actituds de les persones

En Toni Farrés va tenir una intervenció destacada en totes les activitats del Cercle, en especial en les sessions de debat, els seminaris de les comissions i en els sopars del Cercle a la WEB va deixar-nos dos escrits.

Fa un mes es va presentar al Ministeri de Ciència i Innovació l’informe Dades i Xifres del Sistema Universitari 2008/2009, document que anualment mostra una instantània de la Universitat espanyola i algunes dades de la seva evolució. També permet comparar la Universitat espanyola amb la d’altres països.

Sens dubte és positiu veure que l’educació superior espanyola arriba a àmplies capes de la població, però això es veu entelat per l’escàs finançament públic per estudiant, inferior a la de la mitjana de l’OCDE i molt per sota de la que tenen els països europeus de referència.

Reflexionant sobre l’escenari econòmic pel 2009 presentat pel Ministre Solves la passada setmana: decreixement del PIB per sobre del 1,5%, dèficit del 5,8%, i tassa d’atur aproximant-se al 15,9%, vaig recordar un informe conegut al desembre passat publicat per l’agencia europea “Center for Development of Vocational Training”, el qual situant-se en l’horitzó 2020, explicava que estaran disponibles 100 nous milions de llocs de treballs qualificats a la Unió Europea.

L’Estat espanyol està immergit en una profunda crisi econòmica de greus efectes a mig termini. Com és ben conegut, la crisi té raons financeres, comunes a la resta dels països desenvolupats, i altres més específiques de l’Estat espanyol com són la crisi de la construcció i la baixa productivitat. A Catalunya el problema podria ser més greu, ja que el nostre és un país en el que la indústria té un pes específic significatiu, però, malauradament, predomina la indústria manufacturera i de baix valor afegit.

Per Enric Canela. President del Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast

En aquests darrers temps se sent parlar a diari de la crisi econòmica i és probable que segueixi així durant molt de temps. Sentim opinions diverses sobre les causes que l’han produït, les solucions que s’han de plantejar, la seva durada, etc. També, que després de la crisi res tornarà a ser com era abans.

Els interessats en llegir l’article original el poden trobar com a document adjunt.

En aquest moments de noticies que aporten diagnosi però no solució a la crisi que ens envolta, hom recorda el Global Information Technology Report 2007-2008 publicat a l’abril passat, que ens explica les debilitats i fortaleses relatives a la utilització de les tecnologies de la Informació i la comunicació (TIC) de 127 països, en aquest ranking l’Estat Espanyol ocupa la posició la posició 103 quant nivell d’impostos, i el 97 quant a temps necessari pel poder iniciar les activitat de tot negoci, uns aspectes que no ajuden fomentar les iniciatives emergents, un element especialment important en aquest moments de pèrdua de dinamisme econòmic i creixement del atur amb valors que ens omplen de neguit.

El dia 26 vaig comunicar als associats la meva voluntat de convocar eleccions a la presidència del Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast. Aquesta decisió la vaig presentar a la Junta i la vaig adoptar després d’escoltar les seves opinions. Un cop ja comunicada als associats, ara voldria fer-ho a través d’aquesta plataforma per tal que tots els amics que ens honoreu amb les vostres visites pugueu assabentar-vos de primera mà de les causes d’aquesta determinació.

Les darreres setmanes, especialment des de l’inici de setembre, les notícies que omplen els diaris sols parlen, directa o indirectament, dels problemes de les borses, de la solvència dels bancs, de les fluctuacions del IPC, del increment del preu del diner, del dèficit de la balança comercial….; en aquest context no podem oblidar que els autònoms i les micróempreses són la materialització de l’esperit emprenedor de les persones que més que busca feina generen ocupació.

El que subscriu que ja té alguns anys, al llarg de la seva vida professional ha anat acumulant experiència. Entre moltes altres coses, des del 1973 fins el 1993 va tenir la sort o la desgràcia de viure cinc crisis econòmiques. I des del 1993 al 2008, Oh sorpresa! no n’ha viscut cap, la bonança i el creixement han estat progressius i constants. De lo poc que estic convençut, després d’haver estudiat Ciències Econòmiques, és de la Teoria de Cicles, i alguna cosa s’ha hagut de “fer malament” per aconseguir la seva alteració artificial al llarg de 15 anys. I com deia la meva àvia; “em fa por ser tan feliç perquè a la llarga ho acabaré pagant”.