Posicionaments

Encetem el curs amb un debat sobre la perplexitat dels catalans, motivat per un informe de l’Associació Catalana de Sociologia, en el que el més interessant han estat, de fet, les reaccions que ha provocat. El tema, un nou episodi d’autoanàlisi col•lectiu, ha servit per que la constel•lació de comentaristes i tertulians tingués ocasió de donar unes quantes voltés més al mateix debat de sempre i per fer tornar a escena els “sospitosos habituals” però amb un element que, si bé no és nou, en aquesta ocasió pren més força que mai i consolida la seva línia ascendent: l’argument de que “no hi ha lideratge” i, al seu costat, que “no hi ha projecte de país”.

Fa uns dies el Instituto Nacional de Estadística va donar a conèixer el significatiu increment de la tassa interanual d’inflació industrial, una circumstància que no sols és preludi de més dificultats en la propera tardor i hivern, sinó també de pèrdua de competitivitat dels nostres productes industrials, i més dificultats per les exportacions. Una pèrdua de competitivitat de l’industria que pot agreujar encara més els baixos marges industrials i a la vegada la deteriorada balança comercial. En front aquest problema la necesitat d’una rigurosa politica insdustrial es indefugible.

Els propers mesos es presenten preocupants a Catalunya des del punt de vista polític i econòmic. Les raons són evidents.
Estem sumits en una crisi econòmica que difícilment remuntarà fins passat l’estiu del 2010. Malgrat que alguns indicadors mundials puguin fer pensar, de forma optimista, que serà un any abans, això no ocorrerà a Espanya. Potser si a altres països de la Unió Europea

El proppassat 29 de juliol el Govern de la Generalitat va aprovar el Projecte de Llei d’Educació de Catalunya. L’educació dels nostres ciutadans, dels nostres nens i joves, és un tema que ha preocupat i preocupa al Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast, i al que els membres de l’associació li hem dedicat temps.

A principis d’aquest mil•lenni, quant en els països més avançats es parlava de la importància del coneixement i s’implantaven les bases per posar-lo al mig de tota activitat, alguns països europeus miraven cap un altra costat com si el seu model de desenvolupament fos inesgotable, oblidant que la Unió Europea en el seu conjunt, assumint els reptes associats a garantir la qualitat de vida i el progrés dels ciutats, plantejava els desafiaments associats a construir l’economia del coneixement amb la vista posada al 2010; ho feia en una Europa plena d’asimetries amb els Estats del nord que havien encarrilat el procés, mentre que els del Sud seguien ancorats en els beneficis derivats de les ajudes europees, oblidant que aquestes tenien data de caducitat arrel del increment de la renta i la més que previsible ampliació de la Unió.

Reflexió sobre el futur d’Europa arrel del referèndum celebrat a Irlanda fa uns dies per ratificar el Tractat de Lisboa. Tot acceptant que hi ha visions diverses, prioritats no coincidents i conductes arrelades en els fantasmes que marcaren els orígens de la Unió, el no Irlandès no pot por ser un fre, i hem d’esser capaços de fomentar el sentiment de pertinença a la Unió.

Els passats 26 i 27 de maig es celebrà a València la International Conference Open Innovation and University: Competitiveness and Development. Organitzada per la Universitat Politècnica de València, en el marc dels 40 anys de la seva fundació, l’acte comptà amb la presència d’experts de talla mundial del món acadèmic, empresarial i polític com Henry Chesbrough (Center for Open Innovation), Curtis R. Carlson (Standford Research Institute), Andreu Mas-Colell (European Research Council) o Eduardo Montes (Grupo Siemens), entre d’altres, que exposaren les tendències i aplicacions de la innovació, de la ‘open innovation’ i del rol que hi juguen empreses i universitats dins l’economia global. En Xavier Marcet ens relata les seves impressions sobre el Congrès.

L’educació és el procés intern per el qual les persones amplien i aprofundeixen les seves aptituds, per tant en l’educació es troba la clau per impulsar el desenvolupament personal i col•lectiu dels humans, augmentar la productivitat i la competitivitat. La educació és l’adequació bàsica per garantir el futur i garantir la qualitat de vida, per tant es necessari qüestionar-se per les raons per les quals no s’atorga a l’educació el caràcter de política estratègica d’Estat, és a dir, blindar-la, preservar-la de les conjuntures i períodes electorals i problemes conjunturals que puguin distorsionar o enfosquir la seva missió.
.
Article en Castellà, en informació relacionada s’adjunta la versió en català

Breu reflexió sobre la societat actual, en la que sembla que la quantitat d’informació circulant és el que més caracteritza els nostres temps. En Ricard Ruiz de Querol es planteja en aquest escrit si realment els canvis que estem endegant ens estan fent progressar en el camí correcte.

Encara que era una crònica anunciada, cada dia que passa hi ha més indicis que la crisis econòmica serà molt més important que el que es podia intuir, i que avui per avui encara és difícil dibuixar els seus límits i impactes.