Els proppassats 27, 28 i 29 de març es va celebrar al Paranimf de la Universitat de Barcelona la Conferència de Primavera de l’Associació Europea d’Universitats (EUA). L’objectiu d’aquesta reunió era tractar les polítiques i estratègies de les institucions d’educació superior per tal de millorar l’eficàcia de las cada vegada més diverses organitzacions i sistemes d’educació superior europees.
Tot sovint els partits politics, amb un important percentatge de vots predeterminats i molt fidelitzats, centren les campanyes electorals a captar el vot dels indecisos, ja que en gran mesura en la seva mobilització rau el triomf en els eleccions i la capacitat de governar. Conseqüentment els indecisos, i les enquestes sobre les seves prioritats, condicionen les politiques i la construcció del futur.
En aquests moments Catalunya viu un procés de reflexió sobre
com enfocar l’estratègia de país per enfortir els àmbits de la
innovació i la recerca. Les universitats, les empreses i els
poders públics són els tres actors clau per a l’impuls definitiu,
sense oblidar el contrapunt que aporti la societat civil.
Les llargues i diverses arrels de la robòtica han permès que l’últim quart del segle XX tingués un impuls significatiu gràcies als avenços en la microelectrònica, la computació, els llenguatges avançats de programació, les telecomunicacions i els rigorosos estudis teòrics iniciats als anys 60 per centres de recerca com el Massachusetts Institute of Tecnology (MIT), o el Stanford Research Institute (SRI). Un bon exemple del progrés de la robòtica es el projecte URUS (Ubiquitous Networking Robotics in Urban Settings) dirigit des de Barcelona per l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)., (accés al IRI).
Posicionament sobre l’estat de l’educació a Catalunya, que reflexiona sobre els motius del fracàs escolar i planteja la necessitat d’abordar el problema des d’una perspectiva que armonitzi la família, el treball i el lleure. En aquest sentit, cal entendre que bons resultats en educació sols s’obtindran si s’assumeix el repte de l’aprenentatge i s’aplica amb coneixement.
L’any 2008 s’inicia amb un excessiu increment de preus justificats per la inflació que pot acabar l’any 2007. L’augment de preus sembla un problema no conjuntural sinó alguna cosa que s’ha convertit estructural del nostre model econòmic, el que és un aspecte molt preocupant, ja que comporta pèrdua de competitivitat en les exportacions i afecta seriosament als salaris més baixos. Les causes del descontrol de la inflació es poden associar a la nostra dependència exterior, però amb un diferencial d’1 punt amb Europa cal mirar cap a dins
Benvolguts associats i associades: En primer lloc desitjar-vos en nom de tota la Junta un Bon Nadal i un millor Any Nou. Esperem que aquest proper any ens permeti progressar una mica més en els nostres objectius de situar Catalunya en la Societat del Coneixement
Mirar al cel i esperar que plogui no és admissible en l’actualitat, ja que la manca d’aigua és un problema estructural que té poques probabilitats de revertir, cal endegar actuacions per garantir el subministrament d’aigua, tot considerant que la terna aigua, energia i mobilitat són elements que van permetre el desenvolupament de la humanitat. Mobilitat per accedir als lloc amb més oportunitats o menys agressius, energia per incrementar les potencialitats, i aigua com element cabdal per la vida i l’obtenció de nutrients.
El ràpid desenvolupament de la robòtica obra noves oportunitats i fa possible que la construcció de la maquina robòtica perfecta sigui una realitat propera, gràcies a què milers de científics i tecnòlegs de tot el món dediquen el seus esforços a la recerca en aquest camp. Sens dubte el segle XXI serà per la robòtica, el que el segle XX va ser per a la telefonia mòbil o personal. En aquest camp Catalunya i Espanya disposen de nombroses possibilitats ja que és el tercer país europeu que més recerca desenvolupa en robòtica al disposar de més de 40 grups de recerca.
Posicionament escrit per l’Antoni Garrell sobre les Jornades-Debat 07 del passat dijous 15 de novembre. La idea clau que n’extraiem és que cal assumir el paper determinant de la demanda com a element transformador i canalitzador de tot el potencial de l’oferta del nostre país, a la vegada que hem de reclamar que l’Administració utilitzi la seva capacitat de compra per transformar la cultura imperant i actuar així com a dinamitzadora de l’economia del coneixement.