Visió positiva sobre el futur que ens espera com a país si som capaços, malgrat la inflació i el canvi de tendència en el cicle econòmic, de trobar projectes de país que ens engresquin i pels quals estiguem disposats a assumir riscos.
Durant els darrers anys s’ha consolidat de forma tàcita en el nostre àmbit un discurs que sostenia que l’estratègia econòmica per al futur de Catalunya havia d’abordar dues questions en paral·lel: recuperar el dèficit acumulat en les infraestructures pròpies de la societat industrial i acometre la transformació de la base econòmica del país per a respondre als reptes de l’economia del coneixement.
Posicionament del Cercle sobre les apostes estratègiques que ha d’emprendre Catalunya per superar la fase de desconcert en la que es troba, i caminar cap a l’establiment d’un model diferenciat i carregat de valor. Xavier Marcet ens explica les bases d’aquest model: superar la fase corporativista, establir unes noves relacions públic – privat, apostar pel creixement, el talent i la innovació radical.
Posicionament sobre la situació actual del Prat, que cada cop dista més de convertir-se en un Hub, degut a les decisions polítiques que segueixen afavorint la centralitat de Madrid i dificulten que Catalunya esdevingui un pol de generació de valor.
Avui, dia 12 de setembre, amb la tornada a les aules i l’inici del nou curs escolar, el país torna lentament a la seva normalitat i podem donar per oficialment acabat el període estival. Uns 1.136.000 alumnes de tot el territori català, 31.000 més que l’any passat, avui han començat un nou curs. Un curs que hauria de formar, educar i entrenar les persones en el sí d’un món globalitzat sense trencar els trets d’identitat dels pobles.
La importància de l’energia com element indispensable pel desenvolupament humà en general i per la Indústria en particular és un fet inqüestionat, encara que tot sovint constatem la insuficiència de les polítiques per garantir-ne la seva disponibilitat, a uns preus escaients, i amb el més estricte respecte al medi ambient. Aquest és un tema que no caldria insistir-hi més, sols és requerit exigir que els legítims interessos de les empreses energètiques no perjudiquin el desenvolupament del país i frenin la capacitat de generació de valor.
En els últims anys els increments de productivitat han estat significatius mercès als avenços tecnològics en general i molt especialment els arrelats en la tecnologia computacional i telemàtica. És conegut que les empreses i les societats amb ús intensiu de coneixement i amb més desenvolupament tecnològic són les que presenten els índexs més alts quant a competitivitat.
El passat dilluns 23 de juliol, arrel de la fallida en el subministrament elèctric a Barcelona un enginyer que coneix molt be el sector energètic, va ser contundent: “una avaria amb una afectació de 300.000 clients no és menor, recuperar la normalitat tardarà dies, i restablir el subministrament no serà immediat, cal assumir-ho, caldria explicar-ho donant la informació amb la finalitat de que la gent pugui actuar en conseqüència” ………….
Somiar és la capacitat creativa que ens projecta cap al futur, somiar sobre objectius concrets i definits ens acosta cap a la seva realització, i quin millor exemple que el de la Unió Europea?. La Unió és tot un mosaic de cultures i de llengües, on els seus ciutadans tenen la possibilitat de treballar i estudiar sense barreres. El poliglotisme és un requisit bàsic que la gran majoria de persones europees han de posseir per poder gaudir de la llibertat de treballar i estudiar en qualsevol Estat de la Unió.
Gràcies al treball conjunt dels membres del Cercle-BB, en especial els pertanyents a l’àmbit de Ciència, Tecnologia i Disseny, sota la direcció i redacció del coordinador Remo Suppi, s’ha elaborat un document que recull la posició del Cercle respecte a la direcció que ha d’emprendre Catalunya: coneixement i innovació. El document explica les principals mancances del model actual, i des de la crítica constructiva proposa solucions i camins per tirar endavant.