El Cercle per al Coneixement, conscient de la importància cabdal del Sistema Universitari i dels Centres de recerca en el context de les societats pròsperes, va analitzar detingudament les propostes que l’Associació Catalana d’Universitats Públiques, que aplega a les universitats catalanes ………….
Amb celeritat i eficàcia, un fet que cal agrair, perquè els períodes d’incertesa són temps de paràlisi, s’ha configurat una amplia majoria parlamentaria que farà possible l’elecció del Sr. José Montilla com a quart president de la Generalitat des del fi de la dictadura. Amb la seva investidura ………………
10 propostes per avançar en l’àmbit de les TIC.
Document conjunt de les dues organitzacions que proposa una línea de treball, en format de decàleg, en el que es recullen les idees i propostes que planteja el CxC i el BB per tal de que Catalunya assoleixi un millor posicionament en l’economia del Coneixement. Una crida a la societat catalana, i en especial, als seus dirigents, a que assumeixin les responsabilitats que els hi pertoquen.
Reflexió sobre la necessitat de que a Espanya, i en concret Catalunya, es comencin a fer polítiques i actuacions que requereixen de la cooperació entre l’àmbit públic i privat, l’assumpció de riscs, el recolzament a la transferència dels resultats de la recerca… tal i com s’ha fet amb la recent obertura del Centre per la productivitat de Manresa.
Reflexió sobre la necessitat de que Catalunya aposti per a un model basat en l’economia del coneixement. En aquest sentit, cal que millori la captació i el rendiment del talent i que potencii projectes d’una dimensió internacional més significativa. Per a aconseguir-ho, és necessari prendre decisions sense por a l’escollir, renunciar o a apostar fort.
Fruit de les darreres sessions de treball amb els membres del Cercle es va concloure que superada la primera meitat del període establert a Lisboa quant al 2010, Catalunya encara té pendents molts dels reptes i desafiaments requerits per avançar en la societat i l’economia del Coneixement. En aquest sentit, el Cercle fa una sèrie de propostes estructurades entorn a tres eixos: “desenvolupament personal”, “científic i econòmic”, i “desenvolupament, potenciació i planificació territorial”.
El passat dimecres dia 9 d’agost entrà en vigència el nou estatut . Ho feu amb silenci, per l’oblit propi dels períodes estivals i també per l’estrès de més de dos anys de crispació. l’estatut del 79 de ben segur que es mereixen un adéu-siau generós. Amb el record i l’agraïment a tots aquells que el van fer possible cal costantar que el nou Estatut reconeix tot un conjunt de noves capacitats, no són totes les que necessitem i volem, però són més si les sabem desplegar-les amb ambició, seny i coratge. Aquest és un dels reptes del nou govern
Reflexió sobre la necessitat que el nou govern que es formi en les pròximes eleccions tingui com a objectiu possibilitar que Catalunya lideri el desenvolupament de l’economia del coneixement en la euro regió mediterrànea, tenint la vista posada a 10 o 15 anys i capaç d’afrontar actuacions a curt termini per preservar el present i polítiques a llarg per garantitzar el futur.
Posicionament del Cercle sobre la necessitat actual de regenerar la vida política, per tal de facilitar la governabilitat del país i recuperar a la vegada la confiança de la ciutadania. Aquests són els elements bàsics de la democràcia representativa, que ha demostrat ésser el millor sistema pel govern dels col·lectius humans.
El president Zapatero va explicar, aquesta setmana al Congreso, tot un conjunt de dades econòmiques que ens situen en posicions de privilegi quant a la Unió Europea, el creixement es situa en el 3,5, l’abril fou un excel•lent mes quant a ocupació, la producció industrial es recupera, …i les dades macroeconòmiques apunten que l’economia va be.
Conseqüentment es el moment de potenciar les polítiques encaminades a enfortir les bases per la construcció d’una economia competitiva, eficient i eficaç. Cal aprofitar la bonança per incrementar la competitivitat de les empreses en el context internacional, saben que la política Europea d’R+D+i no s’ajusta a les necessitats de l’Estat un fet que exigeix que sigui l’Administració espanyola i cadascuna de les nostres iniciatives les que compensin aquesta asimetria entre el nord d’Europa i el països del Sud.