Història
La Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País té els seus orígens en 1775, iniciant la seva activitat el 1822 i establint-se definitivament el 1834.
Durant el segle XIX, va comptar amb destacades figures de Barcelona com socis i va jugar un paper clau en el progrés econòmic i social de la ciutat, impulsant iniciatives culturals, científiques i econòmiques. Al llarg del temps, ha tingut diverses seus fins a establir-se el 1998 en un edifici emblemàtic al barri del Born. La seva influència ha estat significativa, promovent el desenvolupament i el benestar col·lectiu.
L’origen
L’origen de la Societat Econòmica Barcelonesa d’AMICS DEL PAÍS es remunta a la Reial Cèdula de Carles III expedida el 1775 i que va suposar la introducció a Espanya de les Societats Econòmiques d’Amics del País. Amics del País va iniciar l’activitat l’any 1822 però no va ser fins al 1834 que va quedar definitivament instaurada fins a l’actualitat.
Durant el segle XIX, van ser socis de l’entitat moltes de les personalitats més destacades d’aquell moment a Barcelona, com Fernando de Lesseps, Duran i Bas, el Doctor Robert i Laureano Figuerola, entre molts d’altres.
Des de la seva creació, Amics del País ha tingut la seva seu en edificis nobles avui desapareguts per poder obrirla Via Laietana.L’any 1898, la seu social de l’entitat es va traslladar a una casa senyorial situada al carrer Sant Sever i, actualment, es troba localitzada en un edifici emblemàtic del barri barcelonès del Born, al carrer Basea, el qual fou adquirit l’any 1998 i reinaugurat el 23 de maig de 2001 amb motiu de la seva reforma i restauració.
Activitat de servei
Des d’un bon principi, Amics del País va desenvolupar una important activitat al servei del progrés de la ciutat i el país, tot promovent els interessos econòmics col·lectius de Barcelona i la seva província i abastant una gran diversitat de matèries d’interès ciutadà: implantació d’institucions culturals, artístiques i científiques, seccions d’agricultura i mineria, comissions per a la defensa d’interessos econòmics, beneficència, exposicions, etc. Sempre va impulsar i va patrocinar les iniciatives que redundessin en benefici de la ciutat, exercint una influència a nivell social molt considerable i, sovint, decisiva. La higiene pública, l’habitatge obrer, el desenvolupament de la indústria i l’agricultura, la localització industrial i els transports, la política fiscal, la formació dels obrers i de les dones, l’ensenyament i les colònies escolars són qüestions que van ocupar moltes hores de discussió i en les que l’associació Amics del País va assolir fites molt notables. La finalitat de les actuacions de l’entitat en aquests àmbits era, en definitiva, harmonitzar interessos per evitar els conflictes entre classes i compaginar els interessos del benefici empresarial i del treball tot mantenint l’ordre social.
Amics del País va complir fidelment a la ciutat de Barcelona la gran missió de desenvolupar i impulsar tot el que significava progrés.
Durant el segle XIX, l’entitat va exercir un paper fonamental en el desenvolupament social, cultural i econòmic de la ciutat. Va canalitzar les principals iniciatives de progrés, promovent la cultura, les belles arts, el desenvolupament industrial, l’urbanisme i la sanitat, així com propostes innovadores per resoldre problemes socials amb una visió clarament avançada al seu temps.
En l’àmbit cultural i educatiu, la seva tasca va ser especialment intensa i pionera. Ja l’any 1835, poc després de la seva fundació, va crear una escola lancasteriana i una escola nocturna per a obrers. L’any següent va impulsar una escola per a persones sordes i cegues, i el 1858, la seva secció femenina, la Junta de Dames, gestionava una escola gratuïta per a noies. El 1855, amb el suport de la Diputació, va defensar davant les Corts la obligatorietat de l’ensenyament primari per a nens i nenes. També va impulsar iniciatives com les Escoles Públiques Dominicals (1866), adreçades a fills d’obrers, l’Escola d’Institutrius i altres Carreres per a la Dona (1870), la Biblioteca per a Obrers (1870), les Colònies Escolars (1893), les Biblioteques Populars Escolars i l’ensenyament de la taquigrafia (1906), i la recuperació de la Càtedra de Dret Marítim a Barcelona (1942). Pel que fa a la promoció artística, des del 1846 va organitzar certàmens que premiaven obres de pintura i escultura, amb la participació d’artistes de renom com Vayreda, Martí Alsina i Torrescasana.
L’impuls
El 1846, la inquietud que sempre ha tingut Amics del País a favor de tot allò que representés progrés, la va portar a crear un fons de protecció per a inventors, en el que s’hi van presentar petits invents que, si oferien garanties després de ser estudiats profundament, obtenien la protecció requerida.
Pel que fa a l’impuls econòmic de la societat que sempre ha perseguit l’entitat, cal destacar la formulació d’estudis sobre diversos aspectes rellevants de l’agricultura del país, l’impuls per a la creació de les caixes d’estalvi (1835), dels Bancs hipotecaris (1852) i del Crèdit Agrícola (1855), l’elaboració d’informes sobre les societats mercantils, la desmonopolització del tabac, els tractats comercials amb França i Anglaterra, les instal·lacions comercials, el comerç amb Cuba i el fenomen migratori, entre molts d’altres.
Més concretament, en l’àmbit de l’agricultura, l’entitat va iniciar la seva activitat el 1835 amb un seriós i documentat estudi sobre el conreu de la morera i els cucs de seda i l’abolició del monopoli dels Gremis de Torcedors de seda, així com els inconvenients del contracte ‘a rabassa morta’. El 1841 va elaborar un altre estudi sobre l’aclimatació de la pinya americana i, així successivament, les Comissions corresponents van emetre els seus acords relacionats amb la millora del país.
Pel que fa a l’impuls de les entitats creditícies, va fundarla Caixad’Estalvis de Barcelona i va participar en la creació dela Caixade Pensions perla Vellesai d’Estalvis de Catalunya i Balears, la fusió de les quals va donar lloc ala Caixad’Estalvis i Pensions de Barcelona, ‘la Caixa’,actualment CaixaBank.
Precursors
Des d’una perspectiva més social, la influència d’Amics del País en l’àmbit ciutadà va ser considerable. No resulta exagerat afirmar que tot allò que es va fer ala Barcelonadel segle XIX i el primer terç del XX va portar el segell de la iniciativa i l’actuació de l’Associació. N’és un bon exemple la defensa dels monuments artístics després de la revolució de 1835 i, aquest mateix any, la creació d’un Arxiu Central d’Escriptures Notarials i Judicials amb la finalitat de protegir les joies documentals, la conservació de les quals ningú fins llavors havia assumit.
La contribució al restabliment a Barcelona dela Universitat, que Felip V havia traslladat a Cervera, i que es va concretar el 1852; la demolició de les muralles de Barcelona el 1854; la inauguració del ferrocarril de Mataró; l’interès per la higiene pública; la construcció de jardins a l’antiga ciutadella; les obres del port i els treballs per a la restauració de l’Abadia de Montserrat van ser altres mostres destacables de la iniciativa i l’actuació de la nostra entitat durant el segle XIX.
Amics del País es pot considerar precursora de la sensibilització envers el moviment obrer del nostre país, tot donant orientacions i consells encaminats a aconseguir una millor comprensió entre obrers i patrons, una millora del nivell de vida i una més complerta formació professional. En aquest sentit, es va crear un premi que consistia en una casa per a jornalers i es van reglamentar els habitatges per als obrers com a venda el 1874; es va estudiar un sistema de redempció de penes per treball, atès al lamentable estat de les presons, fundant el Patronat pels ex-presoners l’any 1859; es va proposar la creació d’una ‘Societat de protecció per a dones operàries’; el 1864 es va instar la prohibició del treball infantil; i el 1861 es va crear la primera casa-bressol.
Per a la història sempre quedarà un valuós Arxiu que posseeix l’entitat on es guarda el testimoni documental de les activitats desplegades per l’entitat durant els gairebé dos segles de la seva existència, esdevenint un fons de gran interès per a l’estudi del desenvolupament industrial i econòmic dela Barcelona del segle XIX i XX.
Com a precursora dels concursos literaris i científics, romanen inèdits en l’arxiu treballs d’investigació sobre temes històrics, literaris, mèdics, ciències exactes, química i un llarg etcètera, que de forma pràcticament profètica tracten problemes que encara avui dia no han perdut la seva vigència
Per últim, un repàs per la dilatada història de l’entitat no podia passar per alt l’organització anual del concurs de premis a la Virtut i al Mèrit que, exceptuant la guerra civil, es van convocar des de 1856 fins al 2012, moment en el qual l’entitat va redefinir-los adaptant-se a les especificitats actuals de la societat, creant les Beques de Mobilitat per a la Investigació.
Amics del País ha estat sempre fidel al seu compromís amb la societat, promovent amb il·lusió i tenacitat el seu progrés i, en definitiva, donant satisfacció als seus fins estatutaris de caràcter cívic, cultural, de promoció dels valors constitucionals i de foment de l’economia social, que són els que van motivar la seva creació, i els que han permès la seva existència fins als nostres dies, en el que ha estat un servei incondicional a la ciutadania que desitgem que es prolongui fins que la societat així ho necessiti.
Arxiu
Històric
Amics del País té vida des de 1822. L’arxiu històric de l’entitat abarca documentació des del seu inici fins a la dècada dels 70 del s. XX. Amics del País ha cedit part del seu fons documental històric a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
